Cultura de Villanova

La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el segle ix aC com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local,^[1] considerada com la fase més primerenca de la civilització etrusca.^[2]^[3]^[4]^[5]^[6] El seu nom deriva d'un indret anomenat Vil·lanova, del municipi de Castenaso (Província de Bolonya), on s'han trobat les restes més significatives d'aquesta cultura. Van ser un dels avantpassats dels etruscs, però no hi ha acord sobre la relació d'aquesta ètnia prehistòrica amb les ètnies dels períodes històrics: Mentre alguns estudiosos (H. Hencken, Mario Torelli^[7]) han afirmat que la cultura vil·lanovana es va estendre des de l'Etrúria meridional cap a la resta de la península, altres autors (Jean-Paul Thuillier^[8]; Giuseppe Sassatelli^[9]) pensen en canvi que es va tractar d'un desenvolupament local sense expansió més enllà de l'edat del bronze.

Produïen una terrissa negra específica decorada amb motius geomètrics i van tenir nombrosos contactes amb els grecs, dels quals van importar els signes d'estratificació social i armes avançades. No hi havia molta separació entre els rols de gènere, però sí que destacava el paper del pare de família, com proven els enterraments més sumptuosos del patriarca del clan (família extensa). A les tombes s'han trobat urnes de diferents tipus i objectes que constituïen l'aixovar funerari: armes, agulles de cosir, pintes i roba, que han ajudat a entendre com vivien els membres d'aquesta cultura descoberta el segle xix per Giovanni Gozzadini.

↑ Entrada a la Britannica
↑ Diana Neri. «1.1 Il periodo villanoviano nell’Emilia occidentale». A: Gli etruschi tra VIII e VII secolo a.C. nel territorio di Castelfranco Emilia (MO) (en italià). Firenze: All'Insegna del Giglio, 2012, p. 9. ISBN 978-8878145337. «Il termine “Villanoviano” è entrato nella letteratura archeologica quando, a metà dell'800, il conte Gozzadini mise in luce le prime tombe ad incinerazione nella sua proprietà di Villanova di Castenaso, in località Caselle (BO). La cultura villanoviana coincide con il periodo più antico della civiltà etrusca, in particolare durante i secoli IX e VIII a.C. e i termini di Villanoviano I, II e III, utilizzati dagli archeologi per scandire le fasi evolutive, costituiscono partizioni convenzionali della prima età del Ferro»
↑ Gilda Bartoloni. La cultura villanoviana. All'inizio della storia etrusca (en italià). Roma: Carocci editore, 2012.
↑ Giovanni Colonna. «I caratteri originali della civiltà Etrusca». A: Mario Torelli. Gi Etruschi (en italià). Milano: Bompiani, 2000, p. 25–41.
↑ Dominique Briquel. «Le origini degli Etruschi: una questione dibattuta fin dall'antichità». A: Mario Torelli. Gi Etruschi (en italià). Milano: Bompiani, 2000, p. 43–51.
↑ Gilda Bartoloni. «Le origini e la diffusione della cultura villanoviana». A: Mario Torelli. Gi Etruschi (en italià). Milano: Bompiani, 2000, p. 53–71.
↑ Rasenna, 1986, p. 31-32.
↑ Thuillier, 2008, p. 128.
↑ Sassatelli, 2001, p. 172.

[1] Entrada a la Britannica

[2] Diana Neri. «1.1 Il periodo villanoviano nell’Emilia occidentale». A: Gli etruschi tra VIII e VII secolo a.C. nel territorio di Castelfranco Emilia (MO) (en italià). Firenze: All'Insegna del Giglio, 2012, p. 9. ISBN 978-8878145337. «Il termine “Villanoviano” è entrato nella letteratura archeologica quando, a metà dell'800, il conte Gozzadini mise in luce le prime tombe ad incinerazione nella sua proprietà di Villanova di Castenaso, in località Caselle (BO). La cultura villanoviana coincide con il periodo più antico della civiltà etrusca, in particolare durante i secoli IX e VIII a.C. e i termini di Villanoviano I, II e III, utilizzati dagli archeologi per scandire le fasi evolutive, costituiscono partizioni convenzionali della prima età del Ferro»

[Bartolonivillanoviana-3] Gilda Bartoloni. La cultura villanoviana. All'inizio della storia etrusca (en italià). Roma: Carocci editore, 2012.

[Torellicolonna2000-4] Giovanni Colonna. «I caratteri originali della civiltà Etrusca». A: Mario Torelli. Gi Etruschi (en italià). Milano: Bompiani, 2000, p. 25–41.

[Torellibriquel2000-5] Dominique Briquel. «Le origini degli Etruschi: una questione dibattuta fin dall'antichità». A: Mario Torelli. Gi Etruschi (en italià). Milano: Bompiani, 2000, p. 43–51.

[Torellibartoloni2000-6] Gilda Bartoloni. «Le origini e la diffusione della cultura villanoviana». A: Mario Torelli. Gi Etruschi (en italià). Milano: Bompiani, 2000, p. 53–71.

[FOOTNOTERasenna198631-32-7] Rasenna, 1986, p. 31-32.

[FOOTNOTEThuillier2008128-8] Thuillier, 2008, p. 128.

[FOOTNOTESassatelli2001172-9] Sassatelli, 2001, p. 172.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]